L’any 1935, Francesca Farró va ser la primera directora d’una biblioteca dedicada a un poeta i dramaturg modernista català: la biblioteca Ignasi Iglésias. El govern de la República augurava un desenvolupament cultural que la Mancomunitat havia impulsat. Malauradament, els somnis d’un poble es veurien enterbolits per una guerra fratricida. Al llarg d’un període convuls, Francesca Farró va escriure el diari de la biblioteca imprimint moments de la història des de la seva vessant més personal i colpidora, però no per això menys acadèmica i real. Una vivència personal que va esdevenir història col∙lectiva.